Fotos a Flickr

Núvol de tags

El frau de Dover

Anava a escriure un post sobre la meua gran experiència al Raz Surf Camp, però l’hauré de deixar per a més tard, perquè anit vaig veure un espectable lamentable a Bètera.

Ahir a les festes de Bètera actuava Dover. Bé, abans de continuar he de dir que l’entrada era lliure i, per tant, no vaig pagar ni un euro per veure el “concert”. Tampoc he pagat mai ni un euro per cap article, disc o concert de Dover amb anterioritat. Però segur que els organitzadors de les festes sí que han pagat alguna cosa per l’actuació d’ahir.

Dover, en teoria, està format per quatre components: un bateria, una guitarra, un baixista i una cantant, que de vegades toca la guitarra també. Amb aquesta formació han creat discs d’una factura més que correcta, molt rockera i autèntica. Amb el seu darrer disc, però, han canviat de registre i han passat a fer música disco. Això tampoc ho considere un problema ni res de negatiu més enllà dels gustos de cadascú.

En canvi, anit vam veure un espectable -per a mi, almenys- lamentable i indigne. Totes les cançons, les de tots els discs de Dover havien estat passades pel filtre “disco” i, entre altres coses, això causava que el bateria només féra un ritme. Com tothom pot suposar, el hi-hat o charles a contra-tempo. El pitjor de tot, però, no sigué això, sinó el fet que més de la meïtat dels instruments que sonaven estaven pre-gravats. Això, o és que hi havia algú darrere de l’escenari tocant un teclat, una guitarra més i afegint efectes amb l’ordinador.

Afegir efectes o sons pre-gravats no em sembla directament reprobable. Sí que m’ho sembla, però, quan eixos pre-gravats són el que li dóna tot el caràcter a les cançons! Sense eixos efectes, el concert d’ahir sonaria totalment diferent, i molt més pobre, clar. Sonaven guitarres rítmiques quan l’única guitarrista puntejava, un sintetitzador feia escales discotequeres ascendents en cada estrofa, s’afegien efectes estel·lars en totes les cançons i, el que és pitjor, sonava una claqueta al principi de moltes cançons per a què el só directe no es descompassés amb el pre-gravat! Estava indignat!

Que un grup canvïe el seu estil, és la seua elecció. Que un grup faça play-back amb més de la meïtat dels instruments, per a mi, és frau.

Una vesprada a la Campus Party 2008

Hui he passat unes hores a la Campus Party 2008. Dilluns vaig estar a la inauguració i em vaig quedar amb les ganes de conèixer bé aquest esdeveniment i hui he tingut temps per visitar-lo.

La primera impressió és molt impactant: hi ha dues sales enormes que contenen els més de 7.500 inscrits a la Campus, amb els seus ordinadors, clar. Dues coses que m’han sobtat els primers cinc minuts: hi havia més dones i més Macs dels que m’esperava inicialment.

Malauradament, molts dels campusers només fan ús de la connexió per tal de descarregar-se informació en qualsevol format i poder jugar en xarxa. Algunes de les conferències i tallers tenen poc més de 10 persones i això és especialment trist quan, com ahir, Sir Tim Berners Lee és el speaker. Les àrees més participatives són les de desenvolupadors i les de software lliure. La més cridanera és la de modding, és clar.

He tingut la sort de conèixer a Manu Contreras, un dels pioners i líders d’opinió a l’àmbit dels blogs a Espanya i actual soci d’Hipertextual.

A més, empreses com ara Google, Telefònica o Apple fan tallers i conferències sobre els seus productes. De fet, ha estat una grata sorpresa veure uns minutets la xerrada de Carlos Domingo, un dels caps d’I+D de Telefònica sobre com muntar una start-up a internet.

Com a conclussió: el muntatge és bestial i s’ha de veure, però em fa la impressió que es podrien aconseguir molts més resultats positius i creatius amb tot aquest potencial.

Triomfar

Aquestes són les coses bones de la meua feina:

Un servidor i Patricia Sánchez amb Joaquin Reyes.

Una gran vesprada (de surf)

Hui he tingut una gran vesprada, una vesprada de surf de veritat. Una vesprada en la qual he conegut gent realment interessant a un lloc molt encisador. Hui he sigut capaç d’agafar unes poques ones en el que ha sigut el meu millor dia de surf des que vaig comença ara fa uns mesos.

Hui he vist com algú m’ha ajudat i m’ha ensenyat coses bàsiques però imprescindibles. Algú que m’ha obert les portes de sa casa. Hui he gaudit esperant, remant i baixant alguna ona. He descobert com d’especial és aquesta experiència (dir-li esport és quedar-se curt).

De veritat, espere poder fer per algú el mateix que avui han fet per mi. Espere, si em deixen, poder passar moltes vesprades experimentant el que avui he experimentat.

Gràcies, P.!

Stiglitz i Forges

Font: El Pais, 16/06/08

¿Cómo ve la situación en España? Lo que el Gobierno español ha hecho a lo largo de los últimos años es intentar que la economía no dependa tanto de la construcción y poner más el acento en tecnología y otras industrias, invirtiendo más en educación. Es una agenda correcta. Quizá ha llegado el momento de acelerarla, porque es probable que en los próximos dos años la construcción esté mucho más débil.

¿Qué dificultades percibe? España es parte de Europa, lo que implica numerosos beneficios. Pero, al mismo tiempo, España carece del control sobre su política monetaria. El gobernador del Banco Central Europeo, Trichet, se está concentrando en la inflación. El paro puede llegar a ser un problema, y tendrán que pensar en planes alternativos. Creo que deberían facilitar el crédito, incluso si el Banco Central se está concentrando en la inflación. España disponía de superávit antes del cambio de ciclo y, por tanto, tiene la posibilidad de usarlo para estimular la economía.

Antes de las elecciones se aprobaron diversas ayudas, por nacimiento de hijos o para estimular el alquiler de los jóvenes. No conozco los detalles, pero creo que si estuviera en la posición del Gobierno habría reconocido que, dados los problemas en la economía global desde agosto de 2007, existía un riesgo significativo de desaceleración y hubiera adoptado medidas preventivas. No hay que actuar después, hay que hacerlo antes, y así suavizar la burbuja. Sin dejar de resolver los problemas a corto plazo, se debe avanzar en la agenda a largo plazo.

Joseph Stiglitz a El País Semanal (22/06/08)

Us sona el tema? No controlem la nostra política monetària i calen polítiques diversificadores i estructurals, a llarg termini, basades en la R+D+i i l’educació.